Un frik al Carpena amb la samarreta de'n Marinovic

He passat una setmana a la capital de la costa del Sol i he tingut oportunitat de presenciar dos partits de primer nivell. I dic de primer nivell perquè un partit de l'Eurolliga serà sempre un encontre d'aquestes característiques i, a l'ACB, pot arribar un equip amb un 0-5 i deixar-te, literalment, en calces.

2 partits a casa en 5 dies. Cara i creu. Una de cal i una de sorra.

Es pot criticar un entrenador que ha aconseguit les fites més importants del teu equip en la darrera dècada? Una xicota, socia de l'Unicaja des que jugava al Ciudad Jardín i que ha viscut a Scariolo des que va aterrar a Màlaga opina que sí. Que un home que porta dos temporades dient al club que vol marxar, que es fa estimar per equips de mitja Europa fins darrera hora, que discuteix amb la directiva estiu sí, estiu també, no mereix una altra cosa. Un home que no acaba mai un contracte i que continua lligat a l'equip andalús perquè no estan disposats a pagar la seva clàusula, la qual els ha privat de fitxar Aito, suposadament lligat aquest darrer estiu; l'entrenador d'un equip que va arribar a la Final Four la darrera temporada i va passar amb més pena que glòria pels Play Off de l'ACB i la Copa del Rei, disputada a casa; l'entrenador d'un equip que és capaç de guanyar de 20 a l'Eurolliga i guanyar els Memphis Grizzlies per tenir un nom a Europa i perdre de 20 contra els cuers de l'ACB tot jugant sense sistemes... no mereix altra cosa.

Dimecres, 20:45. El Martín Carpena es va emplenant mica en mica. L'Unicaja es troba amb un equip mediocre i no li cal més de mig partit per desfer-se de l'equip de Zagreb amb una gran actuació de l'ex-Cibona Davor Kus. A falta de 5 minuts l'estadi comença a buidar-se. Us pensàveu que només passava a Fontajau? Doncs no, una de les millors aficions de l'ACB, amb una massa social d'11000 espectadors i 2000 en llista d'espera també deixa el pavelló abans no acabi el partit.

Diumenge, 12:30. Arribo al Carpena amb una samarreta de l'Akasvayu Girona 2006-07, després de comprar-me una samarreta de'n Jiménez, passejo el nom de MARINOVIC per la grada. La gent em mira raro. Com és costum en els partits que es retransmeten al migdia, costa emplenar. Però unes 9000 ó 10000 persones ocupen les seves localitats. L'equip fa PENA. Al minut 10, amb l'Unicaja per davant, ja tenia clar que el Menorca sortiria de Màlaga amb la seva primera victòria de la temporada. Reconec haver-me aixecat a aplaudir el primer triple de'n Marko, no vaig poder evitar-ho. Mitja part, l'equip balear domina el marcador per 4 punts. Sortim a prendre l'aire i un amic d'allà em somriu mentre m'explica que no comprèn com l'amic Scariolo va fitxar en Popovic havent-hi en Marko al mercat.
Cap allà el minut 32 de partit, la gent comença a desfilar i, ben aviat, vam passar de 9 a 3 ó 4 milers d'espectadors. Socis que es van quedar fins el minut 40 per ovacionar el Menorca i, davant la incredulitat del conjunt insular, xiular els seus. Amb un punt de mira ben fixat sobre el cap d'un home que no es despentinta tot i quedar en evidència davant els cuers.

Fintalitzat el partit, ens dirigim al costat de la cafeteria, a esperar la sortida dels jugadors. Homes amb corbates verdes van desfilant per les escales amb el cap ajupit, un senyor moreno, amb el cabell ben engominat, es dirigeix a la sala on l'esperen els mitjans de comunicació. En passar pel bar es troba amb una penya que l'aplaudeix mentre una senyora davant meu cridava "pelotas de mierda, una patada en la espinilla es lo que se merece!" i algú, entre els aplaudiments, es digna a cridar "Sergio, Dimisión!" (Doncs res, kupallo for president xDDD) i l'entrenador aixeca el cap i s'encara amb l'espectador. Una imatge bastant lamentable.

Per fi, el moment més esperat, comencen a sortir els jugadors del Menorca. Com a curiositat dir que Jesús Fernández es va enrotllar tant amb els de la ràdio que si no arriba a ser el primer de sortir, de ben segur el deixa allà el bus. Quan va sortir en Marinovic, vaig apropar-m'hi, amb la samarreta a les mans i el vaig cridar "Malina!*", es va girar cap a mi, amb cara de sorpresa. Qui podia cridar-lo allà pel seu pseudònim? Si el va sorprendre que el cridés, quan va veure la samarreta del Girona amb el seu nom, va quedar totalment descolocat. Li vaig preguntar si me la podia firmar(petició de l'amic kupallo) i em va contestar un simple "Sí!" camí d'una taula que havia al fons de la sala vaig comentar-li que no havia portat el Cartman, em va contestar amb un lleu somriure. Un cop firmada, vaig dir-li "Enhorabuena crack, cuídate!". Encara em mirava, incrèdul. Què collons fotia un tiu amb la seva samarreta del Girona... a Màlaga? Va sortir del pavelló sense dir res, un cop a fora, es va girar per tornar-me a mirar, encara no s'ho creia.

Marko Marinovic, 20 punts en 24 minuts.


* Malina és com l'anomenaven els amics a Sèrbia, va sortir en una entrevista i en Keselj l'hi deia. En serbi vol dir "frambuesa"